Avui dissabte 9 de febrer fa 10 anys de la recuperació de la celebració de la festivitat de Sant Jocund amb la celebració de l'eucarístia i el repartiment al finalitzar la missa d'un fulletó sobre el sant màrtir.
La devoció vilafranquina a sant Jocund,
màrtir romà, prové d'ençà que el 1681 va ser nomenat copatró de Vilafranca del
Penedès. La seva festivitat se celebra el 9 de febrer.
El 1679, el Dr. Ramon Sans, degà del Penedès
i canonge sagristà de la Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de sant
Jocund des de Roma fins a Barcelona. El 28 de maig de 1680, el procurador
general de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de sant Jocund de
Barcelona a Vilafranca del Penedès, deixant-la al convent de Santa Clara.
Aquesta no va ser l’única relíquia que vingué a Vilafranca aquell dia, ja que
també se’n va traslladar una de sant Felip Neri, que seria nomenat copatró de
la Comunitat de Preveres de Santa Maria de Vilafranca, juntament amb santa
Llúcia.
L'endemà, es va fer el solemne trasllat de
les relíquies per part de la Comunitat de Preveres, els Jurats de Vilafranca
(els actuals regidors) i els fidels en processó fins a l'església parroquial de
Santa Maria. La processó va sortir del convent de Santa Clara, que era situat
prop de l'actual plaça Milà i Fontanals, passant per fora de la muralla de la
vila, per fer entrada pel portal de Sant Francesc, al capdavall del carrer de
la Cort. La processó va discórrer pels carrers de la Cort, passant per davant
de la Casa de la Vila, de Sant Joan, de la Palma, de la Parellada, de la Font,
dels Ferrers, per la plaça de la Constitució, la de l'Oli i, finalment, la de
Jaume I. Un cop dins de l'església parroquial de Santa Maria es va celebrar
l'ofici solemne i es va dipositar la relíquia dins del sagrari de l'altar de
Sant Ramon de Penyafort.
Sant Jocund ha estat pel vilafranquins el
protector davant de les malalties. D'aquesta manera, el maig del 1809, arran
d'unes infeccions que s'estengueren per tota Catalunya, i fent-se palesa a
Vilafranca la malaltia, després de prendre tota una sèrie de mesures
higièniques “se acudí al Patró de la sanitat de la present Vila el Gloriós
Martir S. Jocundo, per si per son medi, é intercessió, podia est Poble,
conseguir del Señor sa misericordia en tan terrible conflicte”. El dia 3 de
desembre d'aquell any, es va celebrar l'ofici solemne amb Te Deum amb música “al
Glorios Patró Sant Jocundo, en acció de Gracias de haver cessat ditas malaltias
yà tres mesos atràs”. Igualment, un altre exemple el trobem escrit en la
lletra dels goigs: “Médico muy singular, para todos conducido, el remedio
prevenido á todos dais sin cesar: Nunca sabeis retardar el remedio suplicado”.
La relíquia de sant Jocund va desaparèixer,
juntament amb la relíquia de sant Ramon de Penyafort, el 6 d'octubre de 1934.
La representació iconogràfica de sant Jocund
és amb armadura romana, una destral i una palma, com a símbol del seu martiri.
El 6 d'octubre de 1934 també van desaparèixer les dues imatges que hi havia a
l'església de santa Maria: una, a l'altar de sant Ramon; l'altra, a l'altar
major construït el 1879. El 1886 va ser col·locat un vitrall a l’absis de
l’església de Santa Maria, amb la representació de sant Jocund vestit de romà i
decorat amb caps d’àngels. A banda i banda, l’acompanyaven sant Lluís Gonzaga i
sant Felip Neri. I actualment, a part de la majòlica ceràmica a la capella
pròpia del sant, també hi és representat en una clau de volta de la nau.
